dimarts, 11 de desembre de 2018

Postal de Nadal 2018


                                                                                                       
MOLT BON NADAL


dilluns, 25 de juny de 2018

Somni d’una nit d’estiu


He somniat que un matí tots ens alçaríem amb moltes ganes d’ajudar-nos, de treballar junts... d’estimar-nos.
He somniat que tindria cada dia més amics, que faria les coses més ben fetes i que també estimaria altra gent.
He somniat que un dia colliria moltes flors i les plantaria a casa meva.He somniat que creix una nova generació amb més pau.
He somniat que un dia viurem units i somriurem feliços, plens de vida i amor.
He somniat que un dia d’un cel molt blau, el sol lluirà per a tots els nens i nenes que volen jugar, i en arribar la nit, plens de llum i joia per les estrelles del cel, ens reunirem petits i grans al voltant de la mateixa taula.
He somniat que un dia arreu els jocs i les rialles dels infants es fondran amb el treball i els neguits dels grans.
He somniat que tots els homes tenien les mateixes possibili­tats i a ningú no li faltava treball.
He somniat que tots érem feliços i ningú no era pobre, perquè tots ens estimàvem i ajudàvem.
He somniat que ningú volia ser ric, perquè qui té de tot no se sent feliç, qui ho sap tot no pot aprendre res més en tota la seva vida.
He somniat que tot el món s’estimava i ningú no s’odiava.He somniat que els homes cada dia s’entenien una mica més; i que ja no hi havia guerres, ni racisme, ni tristesa.
He somniat que ja no es contaminaven els pobles, les ciu­tats i els rius.
He somniat que arribava a casa i els meus pares em rebien amb abraçades i petons i que tots els nens tenien uns pares com els meus i que en cap lloc del món hi havien nens tristos.

dimarts, 3 d’abril de 2018


No pot ser real un sentiment d’íntima unió amb els altres
éssers de la natura si al mateix temps en el cor no hi ha
tendresa, compassió i preocupació pels éssers humans.
(Laudato Si. II. 91)
Perquè ressoni el teu interior, aquesta Pasqua:
Contempla, admira, escolta i sent
el COR DE LA TERRA !!



dimarts, 9 de gener de 2018

COMPARTIM

COMENCEM A  COMPARTIR PER CONSTRUIR UNA SOCIETAT MILLOR . 
LA TEVA ACTITUD ÉS MOLT IMPORTANT.

dimarts, 17 d’octubre de 2017

Un conte per pensar

El Petit Príncep
“domesticar una guineu”
Hola, bon dia -digué la guineu.
- Qui ets? -digué el Petit Príncep-; ets força bonica.
- Sóc una guineu -digué la guineu.
- Vine a jugar amb mi -digué el Petit Príncep-: estic molt trist…
- No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada.
- Ah! Perdona -va fer el Petit Príncep. Però després d’una reflexió, afegí:
-Què vol dir “domesticar”?
- És una cosa molt oblidada -digué la guineu.- Vol dir “crear lligams”.
- Crear lligams?
- Sí -digué la guineu.- Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a
d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens
necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil
d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l’un de l’altre. Tu
seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món. (…)
- La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a
mi. Totes les gallines s’assemblen i tots els homes s’assemblen. Això em
provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà assolellada.
Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres
passos em fan tornar al cau. Els teus em faran sortir, com una música.
I després, mira!, veus, allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo, de
pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de blat no em recorden a res. Que
n’és de trist això! Però els teus cabells són color d’or. Serà meravellós
quan m’hauràs domesticat. El blat, que és daurat, em farà recordar de tu.
M’agradarà la remor del vent entre el blat…
La guineu va callar i es quedà mirant el Petit Príncep llarga estona: -Si em vols
fer el favor… domestica’m! -digué.
- Prou voldria -respongué el Petit Príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc
amics per descobrir i moltes coses per conèixer.
- Només es coneixen les coses que domestiquem -digué la guineu. Els
homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les
botigues. Però com que de botigues d’amics no n’hi ha, els homes ja no
tenen amics. Si vols un amic, domestica’m.
- Què s’ha de fer? -digué el Petit Príncep.
- S’ha de ser molt pacient. Primer t’asseuràs una mica lluny de mi, sobre
l’herba. Jo et miraré de cua d’ull i tu no diràs res. El llenguatge és font de
malentesos. Però cada dia podràs seure una mica més a prop…
El Petit Príncep va tornar l’endemà.
- Hauria estat millor venir a la mateixa hora -digué la guineu.- Si véns, per
exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres començaré a ser feliç.
Com més temps passi, més feliç em sentiré. A les quatre ja em posaré
anguniosa i plena de neguit; descobriré què val la felicitat!! Però si véns a
qualsevol hora, mai no sabré a quina hora guarnir-me el cor…
És així com el Petit Príncep domesticà la guineu.
Quan fou hora de marxar: -Tinc ganes de plorar!… -digué la guineu. -Tu en tens
la culpa -digué el Petit Príncep-; jo no et volia pas cap mal, però tu vas voler
que et domestiqués…
- És clar que sí -digué la guineu.
- Però et tocarà de plorar!
- I força -digué la guineu.
- Així no hi has guanyat res!
- Sí que hi he guanyat -digué la guineu-, per allò del blat. (…)
- Adéu -digué el Petit Príncep.
- Adéu -digué la guineu.
Heus aquí el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. Tot el
que és essencial és invisible als ulls.
- És el temps perdut amb alguna cosa el que la fa important. Els homes
han oblidat aquesta veritat -digué la guineu. -Però tu no ho oblidis. Et fas

responsable per sempre més del que tu has domesticat.

dilluns, 18 de setembre de 2017

INICI DE CURS 2017-2018

Senyor,
enmig d’un món marcat
per la guerra, la injustícia i l’egoisme,
tenim necessitat d’imaginar-nos
una humanitat feliç i solidària;
una humanitat basada en el respecte i en l’amor.

Deixeu-nos somiar un món
on no se sentin mai més els canons,
on les persones ja no aprenguin cants de guerra,
i on només ressonin cants d’amor i fraternitat.

La vostra vinguda ens diu que això és possible
si des d’ara ens decidim a seguir-vos
pel camí de l’amor, del perdó i del do.

Senyor, sovint, ja no gosem somiar l’esperança
i ens costa creure en el vostre missatge.
Doneu-nos el vostre Esperit
perquè, des d’ara, sapiguem somiar
un món de Vida i de felicitat per a la humanitat,

el món que el Pare ens proposa i ofereix.