MOLT BON NADAL
dimarts, 11 de desembre del 2018
dilluns, 25 de juny del 2018
Somni d’una nit d’estiu
He somniat que un matí tots ens alçaríem amb moltes ganes d’ajudar-nos, de treballar junts... d’estimar-nos.
He somniat que tindria cada dia més amics, que faria les coses més ben fetes i que també estimaria altra gent.
He somniat que un dia colliria moltes flors i les plantaria a casa meva.He somniat que creix una nova generació amb més pau.
He somniat que un dia viurem units i somriurem feliços, plens de vida i amor.
He somniat que un dia d’un cel molt blau, el sol lluirà per a tots els nens i nenes que volen jugar, i en arribar la nit, plens de llum i joia per les estrelles del cel, ens reunirem petits i grans al voltant de la mateixa taula.
He somniat que un dia arreu els jocs i les rialles dels infants es fondran amb el treball i els neguits dels grans.
He somniat que tots els homes tenien les mateixes possibilitats i a ningú no li faltava treball.
He somniat que tots érem feliços i ningú no era pobre, perquè tots ens estimàvem i ajudàvem.
He somniat que ningú volia ser ric, perquè qui té de tot no se sent feliç, qui ho sap tot no pot aprendre res més en tota la seva vida.
He somniat que tot el món s’estimava i ningú no s’odiava.He somniat que els homes cada dia s’entenien una mica més; i que ja no hi havia guerres, ni racisme, ni tristesa.
He somniat que ja no es contaminaven els pobles, les ciutats i els rius.
He somniat que arribava a casa i els meus pares em rebien amb abraçades i petons i que tots els nens tenien uns pares com els meus i que en cap lloc del món hi havien nens tristos.
dimarts, 3 d’abril del 2018
dimarts, 9 de gener del 2018
COMPARTIM
LA TEVA ACTITUD ÉS MOLT IMPORTANT.
dilluns, 18 de desembre del 2017
dimarts, 17 d’octubre del 2017
Un conte per pensar
El Petit
Príncep
“domesticar
una guineu”
Hola, bon dia -digué la guineu.
- Qui ets? -digué el Petit Príncep-; ets força bonica.
- Sóc una guineu -digué la guineu.
- Vine a jugar amb mi -digué el Petit Príncep-: estic molt
trist…
- No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No
estic domesticada.
- Ah! Perdona -va fer el Petit Príncep. Però després d’una
reflexió, afegí:
-Què vol dir “domesticar”?
- És una cosa molt oblidada -digué la guineu.- Vol dir
“crear lligams”.
- Crear lligams?
- Sí -digué la guineu.- Per ara tu només ets per a mi un noi
semblant a
d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu
tampoc no tens
necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu
semblant a cent mil
d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l’un
de l’altre. Tu
seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.
(…)
- La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a
mi. Totes
les gallines s’assemblen i tots els homes s’assemblen. Això em
provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà
assolellada.
Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els
altres. Els altres
passos em fan tornar al cau. Els teus em faran sortir, com
una música.
I després, mira!, veus, allà baix, els camps de blat? Jo no
en menjo, de
pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de blat no em
recorden a res. Que
n’és de trist això! Però els teus cabells són color d’or.
Serà meravellós
quan m’hauràs domesticat. El blat, que és daurat, em farà
recordar de tu.
M’agradarà la remor del vent entre el blat…
La guineu va callar i es quedà mirant el Petit Príncep
llarga estona: -Si em vols
fer el favor… domestica’m! -digué.
- Prou voldria -respongué el Petit Príncep-, però no tinc
gaire temps. Tinc
amics per descobrir i moltes coses per conèixer.
- Només es coneixen les coses que domestiquem -digué la
guineu. Els
homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet,
a les
botigues. Però com que de botigues d’amics no n’hi ha, els
homes ja no
tenen amics. Si vols un amic, domestica’m.
- Què s’ha de fer? -digué el Petit Príncep.
- S’ha de ser molt pacient. Primer t’asseuràs una mica lluny
de mi, sobre
l’herba. Jo et miraré de cua d’ull i tu no diràs res. El
llenguatge és font de
malentesos. Però cada dia podràs seure una mica més a prop…
El Petit Príncep va tornar l’endemà.
- Hauria estat millor venir a la mateixa hora -digué la
guineu.- Si véns, per
exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres començaré
a ser feliç.
Com més temps passi, més feliç em sentiré. A les quatre ja
em posaré
anguniosa i plena de neguit; descobriré què val la
felicitat!! Però si véns a
qualsevol hora, mai no sabré a quina hora guarnir-me el cor…
És així com el Petit Príncep domesticà la guineu.
Quan fou hora de marxar: -Tinc ganes de plorar!… -digué la
guineu. -Tu en tens
la culpa -digué el Petit Príncep-; jo no et volia pas cap
mal, però tu vas voler
que et domestiqués…
- És clar que sí -digué la guineu.
- Però et tocarà de plorar!
- I força -digué la guineu.
- Així no
hi has guanyat res!
- Sí que hi he guanyat -digué la guineu-, per allò del blat.
(…)
- Adéu -digué el Petit Príncep.
- Adéu -digué la guineu.
Heus aquí el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé
amb el cor. Tot el
que és essencial és invisible als ulls.
- És el temps perdut amb alguna cosa el que la fa important.
Els homes
han oblidat aquesta veritat -digué la guineu. -Però tu no ho
oblidis. Et fas
responsable per sempre més del que tu has domesticat.
dilluns, 18 de setembre del 2017
INICI DE CURS 2017-2018
Senyor,
enmig d’un món marcat
per la guerra, la injustícia i l’egoisme,
tenim necessitat d’imaginar-nos
una humanitat feliç i solidària;
una humanitat basada en el respecte i en l’amor.
Deixeu-nos somiar un món
on no se sentin mai més els canons,
on les persones ja no aprenguin cants de guerra,
i on només
ressonin cants d’amor i fraternitat.
La vostra vinguda ens diu que això
és possible
si des d’ara ens decidim a
seguir-vos
pel camí de l’amor, del perdó i del do.
Senyor, sovint, ja no gosem somiar l’esperança
i ens costa creure en el vostre missatge.
Doneu-nos el vostre Esperit
perquè, des d’ara, sapiguem somiar
un món de Vida i de felicitat per a la humanitat,
el món que el Pare ens proposa i ofereix.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)