Pregària de tardor

La tardor és l'època que porta certa malenconia. Les flors s'assequen i els arbres van perdent les fulles. Comencen els primers freds. Molts ocells emigren cap a climes més benignes. Alguns animals s'amaguen sota terra. Sembla com si la natura s'adormís, perdés impuls. 
Però és una etapa necessària. Cal que vagi morint tot allò de vell i caduc que hi ha en la natura per tal que després pugui néixer vida nova capaç de donar fruit l'estiu proper. I la tardor té també el seu atractiu: les variades tonalitats dels boscos són una meravella; les postes de sol tenyeixen el cel d'una bellesa extraordinària; la pluja que veiem caure, protegits darrere els vidres de la finestra, ens desvetlla records íntims... 

"Gràcies, Senyor, per la Tardor. Fes que entenguem que totes les etapes de la nostra vida tenen el seu sentit i la seva bellesa. Que no n'hi ha cap d'inútil, que totes serveixen per al nostre creixement interior. Ajuda'ns a descobrir que, en la nostra vida, també necessitem "tardors". Nosaltres voldríem viure en una eterna "primavera", que tot anés segons els nostres desigs, que no perdéssim mai "fulles ni flors". Però aquesta pèrdua és la condició necessària per renovar-nos espiritualment i poder donar fruit. Fes, Senyor, que ho comprenguem! 
Fes, Senyor, que no tinguem por d'anar entrant, amb el pas del temps, a la "tardor" de la vida i anar constatant que ja no podem fer el mateix que fèiem de joves. Que això no ens entristeixi. Que la teva llum ens faci descobrir que no anem enrere, sinó endavant. Perquè, quan som grans, és quan adquirim l'autèntica saviesa que ens confirma que només hi ha una cosa essencial: estimar i fer el bé. I això encara podem fer-ho! 
Fes, Senyor, que sapiguem viure amb joia i agraïment la "tardor" de la nostra vida. Que sigui l'etapa de l'acció de gràcies per tot allò de bo que ens has anat donant; que sigui l'etapa de la confiança perquè sabem que no caminem cap al buit, sinó cap a la llar definitiva on tu ens faràs feliços per sempre; que sapiguem alegrar-nos perquè podem enriquir els altres amb la nostra experiència Sobretot, que mantinguem la capacitat d'estimar i fer feliç a qualsevol persona que se'ns acosti. Gràcies, Senyor!"

* Lluís Armengol i Bernils sj