dimarts, 17 d’octubre del 2017

Un conte per pensar

El Petit Príncep
“domesticar una guineu”
Hola, bon dia -digué la guineu.
- Qui ets? -digué el Petit Príncep-; ets força bonica.
- Sóc una guineu -digué la guineu.
- Vine a jugar amb mi -digué el Petit Príncep-: estic molt trist…
- No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada.
- Ah! Perdona -va fer el Petit Príncep. Però després d’una reflexió, afegí:
-Què vol dir “domesticar”?
- És una cosa molt oblidada -digué la guineu.- Vol dir “crear lligams”.
- Crear lligams?
- Sí -digué la guineu.- Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a
d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens
necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil
d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l’un de l’altre. Tu
seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món. (…)
- La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a
mi. Totes les gallines s’assemblen i tots els homes s’assemblen. Això em
provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà assolellada.
Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres
passos em fan tornar al cau. Els teus em faran sortir, com una música.
I després, mira!, veus, allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo, de
pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de blat no em recorden a res. Que
n’és de trist això! Però els teus cabells són color d’or. Serà meravellós
quan m’hauràs domesticat. El blat, que és daurat, em farà recordar de tu.
M’agradarà la remor del vent entre el blat…
La guineu va callar i es quedà mirant el Petit Príncep llarga estona: -Si em vols
fer el favor… domestica’m! -digué.
- Prou voldria -respongué el Petit Príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc
amics per descobrir i moltes coses per conèixer.
- Només es coneixen les coses que domestiquem -digué la guineu. Els
homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les
botigues. Però com que de botigues d’amics no n’hi ha, els homes ja no
tenen amics. Si vols un amic, domestica’m.
- Què s’ha de fer? -digué el Petit Príncep.
- S’ha de ser molt pacient. Primer t’asseuràs una mica lluny de mi, sobre
l’herba. Jo et miraré de cua d’ull i tu no diràs res. El llenguatge és font de
malentesos. Però cada dia podràs seure una mica més a prop…
El Petit Príncep va tornar l’endemà.
- Hauria estat millor venir a la mateixa hora -digué la guineu.- Si véns, per
exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres començaré a ser feliç.
Com més temps passi, més feliç em sentiré. A les quatre ja em posaré
anguniosa i plena de neguit; descobriré què val la felicitat!! Però si véns a
qualsevol hora, mai no sabré a quina hora guarnir-me el cor…
És així com el Petit Príncep domesticà la guineu.
Quan fou hora de marxar: -Tinc ganes de plorar!… -digué la guineu. -Tu en tens
la culpa -digué el Petit Príncep-; jo no et volia pas cap mal, però tu vas voler
que et domestiqués…
- És clar que sí -digué la guineu.
- Però et tocarà de plorar!
- I força -digué la guineu.
- Així no hi has guanyat res!
- Sí que hi he guanyat -digué la guineu-, per allò del blat. (…)
- Adéu -digué el Petit Príncep.
- Adéu -digué la guineu.
Heus aquí el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. Tot el
que és essencial és invisible als ulls.
- És el temps perdut amb alguna cosa el que la fa important. Els homes
han oblidat aquesta veritat -digué la guineu. -Però tu no ho oblidis. Et fas

responsable per sempre més del que tu has domesticat.

dilluns, 18 de setembre del 2017

INICI DE CURS 2017-2018

Senyor,
enmig d’un món marcat
per la guerra, la injustícia i l’egoisme,
tenim necessitat d’imaginar-nos
una humanitat feliç i solidària;
una humanitat basada en el respecte i en l’amor.

Deixeu-nos somiar un món
on no se sentin mai més els canons,
on les persones ja no aprenguin cants de guerra,
i on només ressonin cants d’amor i fraternitat.

La vostra vinguda ens diu que això és possible
si des d’ara ens decidim a seguir-vos
pel camí de l’amor, del perdó i del do.

Senyor, sovint, ja no gosem somiar l’esperança
i ens costa creure en el vostre missatge.
Doneu-nos el vostre Esperit
perquè, des d’ara, sapiguem somiar
un món de Vida i de felicitat per a la humanitat,

el món que el Pare ens proposa i ofereix.

dijous, 16 de març del 2017

dimarts, 28 de febrer del 2017

Quaresma

Quaresma és temps de preparació, d'espera per la Pasqua.Són quaranta dies que ens porten a celebrar la mort i la resurrecció de Jesús.
Jesús ens va estimar fins a morir i nosaltres , els cristians, creiem que ara viu per sempre; per això és important que ens preparem i ho celebrem bé.La manera de fer-ho serà fent un esforç especial per viure d'acord amb el que Jesús ens va ensenyar.

PREGÀRIA PER A UN DIMECRES DE CENDRA 


dimarts, 10 de gener del 2017

COMENCEM AMB ALEGRIA :

Comencem

Pregària pel nou any

Un dia tota la gent d'un poble varen decidir anar a resar per fer que plogués, però només un nen va anar amb paraigües, això se'n diu FE

Quan llences un nadó a l'aire i riu és perquè està segur de què el tornaràs a agafar, això se'n diu CONFIANÇA

Cada nit anem a dormir sense saber si ens tornarem a despertar però tot i amb això posem el despertador, això se'n diu ESPERANÇA

Fem cada dia plans per demà sense saber el que el futur ens espera, això es SEGURETAT

Veiem el patiment del món i tot i amb això ens casem i tenim fills, aixo és AMOR

Hi havia un senyor que portava una samarreta que deia "No tinc 70 anys en tinc 16 amb 54 anys d'experiència", aixo se'n diu ACTITUD